1. Kates
Definició de kata
Un kata és un conjunt de moviments de defensa i d’atac encadenats que es realitzen contra adversaris imaginaris.
Punts essencials
a) Concentració.
La concentració ha de ser màxima, per no rebre interferències exteriors. Totes les nostres energies, físiques i mentals, han d’emprar-se en la seva execució sense la més mínima distracció.
b) Tensió.
L’explosivitat en els moviments d’un kata és essencial. Passar de la relaxació del moment previ a l’acció a la màxima tensió en l’instant del cop o tècnica emprada.
c) Postura bàsica.
Les postures bàsiques realitzades correctament en el desenvolupament d’un kata ens confereixen l’estabilitat necessària per efectuar qualsevol moviment amb fluïdesa i potència. Les postures bàsiques de Yawara Jitsu són: posició del genet (posició a cavall), posició del gat, fons curt, fons llarg, posició de salutació, posició de ferm i posició asseguda amb cames plegades.
d) Mirada.
És fonamental mirar fixament el punt al qual estem colpejant per focalitzar correctament tota la nostra energia. Si no és així, el nostre camp visual i la nostra concentració disminueixen.
e) Kiai.
El kiai és un crit potent que surt de l’abdomen i que té per funció sorprendre l’adversari i conferir a la nostra acció una força suplementària, el ki. L’execució d’un kiai en el seu moment, simultàniament al cop i amb tota la seva potència, aporta al kata un caràcter decidit i una voluntat indestructible.
f) Principi i final.
Encara que tot el kata ha d’executar-se amb el màxim de concentració, decisió i potència, el principi i el final d’aquest s’han de cuidar especialment, tenint en compte que la primera i l’última imatge d’un kata són les que més es retenen en la memòria, i que poden, en cas de no efectuar-se amb la concentració requerida, fer malbé un kata excepcionalment realitzat.
La pràctica dels kates millora la nostra concentració, el control sobre el nostre propi cos, el nostre equilibri, la nostra tècnica bàsica i la confiança en la nostra capacitat, i a més exercita la nostra memòria. En les classes infantils són essencials per mantenir la disciplina i augmentar l’autoestima dels alumnes.
Kates bàsics
El yawara disposa de cinc kates bàsics: primer kata, segon kata, tercer kata, quart kata i cinquè kata. En cadascun dels kates bàsics es practiquen els atemis que s’ensenyen en cada grau. Aquests kates van augmentant en dificultat, sent el tercer kata, per la seva extensió i dificultat, el que marca l’abandonament de la condició de principiant i el condicionament necessari per aprendre els kates successius, tant bàsics com superiors.
Kates superiors
El yawara té dotze kates superiors. Els kates superiors són: kata de les caigudes, kata dels bloquejos, kata dels yawares, kata dels atemis, kata del pal curt, kata dels dos pals curts, kata de terra, kata del bo, kata defensiu, kata de les luxacions, kata del punyal i kata del doble punyal. Són kates en els quals predominen els cops, encara que també es combinen tècniques de projecció, escombratge i luxació. Els kates que es realitzen amb armes, yawara, pal curt, bo i punyal, requereixen prèviament practicar el maneig d’aquesta arma per optimitzar l’aprenentatge i l’assimilació de les tècniques.
2. Defensa personal
Luxacions i estrangulacions
Les luxacions de yawara es basen en el principi del màxim rendiment amb el mínim esforç. Estan fonamentades en un exhaustiu estudi del sistema articular, muscular i nerviós.
La precisió en la seva execució és bàsica, ja que una petita variació en l’angle de pressió o en la correcta posició del punt de suport provoca una disminució considerable de la seva efectivitat.
El moviment circular en la seva aplicació imprimeix a la tècnica una inèrcia difícil de contrarestar, aprofitant l’acció de l’agressor a l’inici de la tècnica o la seva reacció d’oposició durant el desenvolupament d’aquesta.
Deia Arquimedes, filòsof i matemàtic grec, que seria capaç de moure el món si disposés d’un punt de suport apropiat. La tècnica de les palanques, amb un posicionament ferm del seu punt de suport, és essencial en moltes de les luxacions i estrangulacions de yawara jitsu.
Podem agrupar les luxacions en dos grans grups: luxacions amb braç estirat i luxacions amb braç flexionat. La raó de la importància d’aquestes dues posicions és que la resistència muscular és nul·la i, per tant, la capacitat d’aplicar una luxació amb gran efectivitat és molt elevada.
El tai sabaki, gir del cos en perfecte equilibri, és essencial en la correcta execució de les tècniques de yawara jitsu. Es tracta d’una esquiva circular que anul·la, mitjançant la rotació del cos, l’atac de l’adversari, aprofitant la força del contrari en una acció positiva.
Projeccions
Els llançaments i projeccions utilitzats en yawara jitsu són bàsicament els utilitzats en judo, de cama, maluc i espatlla, seleccionant els més adequats a la defensa personal i a la seva aplicació real. D’aquesta manera, en la seva pràctica i ensenyament es tindran en compte les possibles variants sense la necessitat d’una jaqueta i pantalons prou resistents per realitzar un desequilibri i una subjecció ortodoxa.
Els escombratges utilitzats provenen del judo, karate, jiu-jitsu, kung-fu, lluita lliure i sambo, i són tant amb agafada com sense ella, tant estàtics com en moviment. Igual que les projeccions i llançaments, en la seva pràctica i ensenyament es tindrà en compte la seva aplicació real.
Atemis
Definint atemi com a cop a punt vital, l’arsenal d’atemis del yawara és il·limitat, ja que qualsevol part del cos humà és susceptible de ser utilitzada com a arma natural: mans, peus, colzes, genolls, cap, malucs, dents, tíbies, etc. Les combinacions són amplíssimes i els recursos variats. Els atemis provenen del karate, boxa, kenpo, kung-fu i boxa tailandesa. És convenient el seu entrenament a peu ferm i en desplaçament, tant de manera unitària com en combinacions.
Treball de terra
El treball de terra en yawara és molt complet, assimilant tècniques de judo, sambo, jiu-jitsu i tècniques pròpies. El yawara contempla el treball de terra com una posició possible però no necessàriament definitiva en la lluita real; com menys temps passem al terre, millor.
Les immobilitzacions serveixen de transició cap a l’atemi i/o la luxació, tant de braç, dit, canell, colze o espatlla, com de cama, turmell, genoll, maluc o coll. Qualsevol posició del contrincant, boca avall, boca amunt o a quatre punts de suport, és possible de contrarestar amb rapidesa i eficàcia.
No oblidem que el yawara, en el seu treball de terra, no és de competició i no està basat en puntuar; està basat en finalitzar i sobreviure a una agressió real. Per tant, hi haurà tècniques que incorporem del grappling, del jiu-jitsu brasileny i de la lluita grecoromana. En tot moment existeixen els atemis des de qualsevol posició i la resposta amb cop des del terra.
3. Combat
Definició combat
El combat total de yawara és una modalitat esportiva que permet al practicant utilitzar els seus coneixements d’una forma contundent, pràctica i segura. El seu objectiu principal és preparar al competidor per a una possible agressió real.
El combat de Yawara és un combat que consta de dos períodes. El primer és un combat de kick-boxing que s’entrena amb totes les normes de kick-boxing K1, i el segon és un combat de Brazilian jiu-jitsu, amb cops permesos estant incorporats per sota del coll, però amb la normativa de BJJ al terra.