És una especialització del Yawara o defensa personal científica, que al seu dia va realitzar un Mestre, company nostre que va patir un ICTUS, i el va portar a desenvolupar una tesina molt interessant en què hem treballat diversos Dojos a nivell nacional. Dojo Yawara és el primer i unic club que té el seu primer cinturó Negre de YAWARA ADAPTAT, diversos alumnes amb diversitat funcional, tant física com psicològica. Fa més de 9 anys que treballem diàriament, amb companys que ens aporten més, ells a nosaltres, que nosaltres a ells. És una feina digna d’admirar.
És un sistema de defensa personal integral, vàlid tant per a invidents, persones amb cadires de rodes, o amputats. El sistema s’adapta a la persona i no a la inversa.
Té dues vessants: d’una banda, l’aplicació marcial, que ensenya a l’alumne tècniques de defensa personal adaptades a les seves capacitats, basades en un rigorós estudi biomecànic del cos humà, el funcionament de les palanques i els reflexos condicionats. L’altre vessant, més important si és possible, és el terapèutic, que ajuda a la rehabilitació de la persona discapacitada, millorant les seves capacitats neuromotrius i neurocognitives, com va apuntar Pedro Vera Nicolás a la seva tesina.
- Per aplicar el vessant marcial, ensenyem a l’alumne un protocol d’actuació, perquè aprengui a enfrontar-se a les situacions de perill de manera ordenada. En definitiva, que sàpiga què cal fer des del moment en què es produeixi una agressió, fins que aquesta ha finalitzat.
- Per al vessant terapèutic, es fan servir exercicis beneficiosos per a la rehabilitació de qualitats físiques disminuïdes o atrofiades. Es realitzen exercicis individuals de concentració dinàmica, en què aprenen a concentrar-se en moviment, realitzant desplaçaments en què coordinen braços i llits.
- Són fonamentals els exercicis en parelles, de millorament de l’equilibri, de sensibilitat tàctil i de reconeixement articular, passos previs per a les tècniques de control.
- Com a tècniques defensives treballem els atemis o cops i les luxacions i estrangulacions, en què el contacte és fonamental.
